El Monestir de Santes Creus acull l’exposició itinerant “Cèsar Martinell i Brunet. El llegat documental de l’arquitecte vallenc”,

una mostra que pretén apropar al gran públic l’obra de l’arquitecte. Des dels aspectes més coneguts de la seva producció arquitectònica, com l’arc catenari, fins a d’altres menys divulgats, com la seva tasca com a estudiós i documentalista, i el seu compromís amb les entitats culturals.

L’exposició ha estat organitzada conjuntament per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, que gestiona l’Arxiu Municipal de Valls, i el Museu de Valls, com a conservadors de part del llegat de Martinell. També ha participat l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, del qual Cèsar Martinell fou soci fundador i hi va dur a terme diverses iniciatives al voltant de la recuperació material del Monestir de Santes Creus. El comissariat ha anat a càrrec dels professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV Sergio Coll Pla, Agustí Costa Jover i Cèlia Mallafré Balsells.

L’exposició, que ja ha passat per Valls i Salomó, s’inaugura el dissabte 13 de setembre a les 17 hores en el marc de la fest

a anyal de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i es podrà visitar fins al 25 d’octubre al dormitori del Monestir.

A la mostra, hi podem trobar una àmplia mirada sobre la trajectòria de qui fou un dels grans arquitectes catalans del s. XX, marcada per la innovació i la sensibilitat envers el patrimoni. Hi descobrirem, també, les seves vessants com a publicista a la premsa des de 1912, divulgador cultural des de 1914, activista en favor del patrimoni des de 1929 com a membre de l’associació Amics de l’Art Vell, o historiador de l’art a partir de 1917. L’arquitectura i l’escultura barroques de Catalunya i l’obra d’Antoni Gaudí van ser dos dels grans temes que van acompanyar a Martinell.

L’exposició destaca, sobretot, com Martinell, profund coneixedor de Santes Creus, hi va trobar una fita simbòlica i física, i una font de recerca i aprenentatge. Així, s’hi estableix un diàleg entre l’arquitectura cistercenca i els grans cellers cooperatius, les anomenades «Catedrals del Vi», un dels àmbits on l’obra de Martinell va assolir major rellevància. Precisament, Martinell va adaptar i modernitzar els arcs diafragma tradicionals a les necessitats de l’arquitectura del segle XX. Aquests arcs, transformats en catenàries, es converteixen en una de les signatures més identificatives i revolucionàries de la seva obra.

De fet, els dissenys de Martinell responen a les necessitats tècniques i pràctiques de l’agricultura, però també s’integren de manera harmònica en el paisatge, tot respectant els sistemes constructius tradicionals com la catenària i la maçoneria. Aquests sistemes no només proporcionen estabilitat i durabilitat als edificis, sinó que també generen una simbiosi visual i simbòlica entre els cellers i el seu entorn.

Martinell, doncs, contribueix a la construcció d’un patrimoni que uneix cultura, natura i economia, amb monuments tan significatius com Santes Creus i els cellers que esquitxen el paisatge del Camp de Tarragona.