arxiubibliograficdesantescreus@gmail.com
A
rran de la desamortització de Mendizábal el monestir de Santes Creus va quedar-se sense els religiosos que havien habitat entre les seves parets, emprenent d’aquesta manera un camí incert. Abandonat, els pillatges van començar a succeir-se.
El 1844, per una Reial Ordre, es creen les Comissions Provincials de Monuments, les quals tenien per objecte protegir els llocs més emblemàtics de cada territori. A Santes Creus es va nomenar, a més, a Miquel Mestre, un antic monjo, per tenir cura del dia a dia del monestir i posar fre al deteriorament.
L’atracció del monestir va anar augmentant i va ser objecte d’interès per part d’entitats i associacions molt vinculades a l’àmbit de la Renaixença i l’excursionisme català que, imbuïts d’un esperit de recuperació del passat històric, especialment el passat medieval de Catalunya, buscaven entre els seus edificis més representatius les arrels de la catalanitat.
Amb la instauració de la Segona República es va crear el primer Patronat, presidit per Pere Lloret, qui va elaborar un projecte ambiciós de restauració del monestir. Aquest organisme es recolzava novament amb una figura local, mossèn Francesc Sanjuan, per fer-se càrrec de l’administració del dia a dia de Santes Creus.
La dictadura i la mort, l’any 1944, de mossèn Sanjuan, van tornar a deixar el monestir en una situació d’abandonament. És així com un grup d’amics, aficionats a la història santescreuina, van decidir unir-se i crear una associació per protegir i divulgar el coneixement del monestir.
1947: El naixement de l'Arxiu Bibliografic de Santes Creus
El 14 de setembre de l’any 1947, després d’un llarg periple administratiu, es constituïa oficialment al Saló de plens de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia la nostra entitat. Impulsada per Eufemià Fort, Pere Serramalera, Abdó Socias i tants d’altres, començava a caminar l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
Els primers anys (1947-1951)
La principal preocupació durant els primers temps de vida de l’Arxiu Bibliogràfic era l’estat de conservació del monestir i dels seus voltants, i precisament a això es van dedicar bona part dels esforços. També es van crear un seguit de premis i concursos que pretenien fomentar l’estudi i la difusió de la història de l’edifici. Aquests estudis s’aplegaven any rere any en una publicació periòdica que encara avui en dia s’edita.
Tot plegat acompanyat de grans celebracions multitudinàries que fomentaven la participació dels habitants del municipi i de la comarca, però també amb la voluntat d’arribar arreu de Catalunya i fer del monestir de Santes Creus un dels grans monuments de la cultura catalana amb l’arribada d’un gran nombre de visitants.
La consolidació de l’entitat i l’afany pel coneixement (1951-1972)
La creació d’un nou patronat l’any 1951 va contribuir a la millora de la gestió del monument, sempre amb la participació de l’ABSC. Les tasques de restauració van anar avançant, a poc a poc, a la vegada que es van fomentar les trobades i assemblees d’investigadors, moltes d’elles celebrades a Santes Creus, les quals obrien el camí per a una comprensió del patrimoni cultural català.
Temps de canvis. La democratització de la cultura (1972-1981)
Després de diverses propostes d’ús per al monestir no massa encertades, Santes Creus encetava un nou camí per albergar propostes culturals com exposicions i concerts que permetien a la població gaudir de la cultura, massa sovint reservada a les grans ciutats.
La recollida sistemàtica de totes aquelles peces i documents que havien format part del passat del monestir i que no havien anat a parar a museus i arxius d’arreu de l’Estat van començar a ser estudiades i es va crear així el museuet, un petit espai que pretenia posar en valor el patrimoni moble tot esperant un projecte de museu que mai es va arribar a fer realitat.
El 24 de maig del 1979 moria l’Eufemià Fort, ànima i impulsor de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i es tancava una etapa en el si de l’entitat.
Un nou model de gestió. L’Arxiu Bibliogràfic es reinventa (1981-2001)
Amb l’arribada de la democràcia i el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya s’iniciava un camí cap a una gestió que va avançar a empentes i rodolons. Tot i ser nomenada com a una de les dotze Entitats Col·laboradores del Patrimoni Cultural durant els anys vuitanta, aquest estatus tan beneficiós a l’inici es va anar diluint amb els anys provocant una distància amb les institucions.
La nova manera de tractar els monuments i de fomentar el turisme va dur a la creació de la Ruta del Cister i a l’elaboració de l’audiovisual – un dels millors d’Europa – que encara avui introdueixen al visitant en la història de l’orde cistercenc.
L’ABSC com a entitat cultural del territori
Els darrers anys s’ha intentat posar en valor el monument com a element vertebrador de la cultura al Camp de Tarragona.
És per això que des de l’Arxiu Bibliogràfic s’intenta donar veu als investigadors, artistes i associacions que, com nosaltres, treballen per la defensa de la cultura des de la perifèria geogràfica. L’entitat procura oferir una sèrie d’activitats – conferències, exposicions, trobades, visites – que partint de la història del monestir de Santes Creus puguin arribar a tothom, des d’una gran diversitat de sensibilitats.
